Passejant per aquest ampli espai que és internet, he trobat aquest conte que vull compartir amb tots vosaltres, en un dia com avui.
La nit havia començat; el nen feia grans esforços per mantenir-se despert. El motiu bé valia la pena; estava esperant el seu pare. Els entremaliats ulls s’anaven tancant pesadament quan per fi es va obrir la porta.
El nen es va incorporar i va deixar anar la pregunta que el tenia tan inquiet:
- Papa, quant guanyes per hora?... va dir amb ulls molt oberts.
El seu pare entre molest i cansat, va ser tallant en la seva resposta:
- Mira fill, això ni tan sols la teva mare ho sap, no em molestis i ves-te'n a dormir que ja és molt tard.
- Si papa, però digues... quant et paguen per una hora de treball?- va suplicar el nen.
Contrariat, el pare tot just va obrir la boca per a dir: - 30 €.
- Escolta papà, em podries prestar 20 €?- Va preguntar el petit.
El pare es va enfadar i va prendre el petit del braç i en to brusc li va dir:
- Així que per això vols saber quant guanyo, no?, ves-te’n a dormir i no em segueixis fastiguejant!
El nen es va allunyar tímidament. En meditar el que havia passat el pare es va sentir culpable. Tal vegada necessita alguna cosa -va pensar- i volent descarregar la seva consciència va treure el cap a l’habitació del seu fill.
Amb veu suau li va preguntar:
- Dorms fill?
- Encara no, papà- va respondre.
- Aquí tens els diners que m’has demanat.
- Gràcies papà, -va dir el nen mentre ficava la seva maneta sota el coixí i en treia diverses monedes.
- Ja ho he completat! -va cridar content- Tinc 30 €!- i afegí:
- Papà, em podries vendre una hora del teu temps?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada