dissabte, 19 de març de 2011

19 de març. Un conte pel dia del pare

Passejant per aquest ampli espai que és internet, he trobat aquest conte que vull compartir amb tots vosaltres, en un dia com avui.

La nit havia començat; el nen feia grans esforços per mantenir-se despert. El motiu bé valia la pena; estava esperant el seu pare. Els entremaliats ulls s’anaven tancant pesadament quan per fi es va obrir la porta.

El nen es va incorporar i va deixar anar la pregunta que el tenia tan inquiet:
- Papa, quant guanyes per hora?... va dir amb ulls molt oberts.
El seu pare entre molest i cansat, va ser tallant en la seva resposta:
- Mira fill, això ni tan sols la teva mare ho sap, no em molestis i ves-te'n a dormir que ja és molt tard.
- Si papa, però digues... quant et paguen per una hora de treball?- va suplicar el nen.

Contrariat, el pare tot just va obrir la boca per a dir: - 30 €.
- Escolta papà, em podries prestar 20 €?- Va preguntar el petit.
El pare es va enfadar i va prendre el petit del braç i en to brusc li va dir:
- Així que per això vols saber quant guanyo, no?, ves-te’n a dormir i no em segueixis fastiguejant!
El nen es va allunyar tímidament. En meditar el que havia passat el pare es va sentir culpable. Tal vegada necessita alguna cosa -va pensar- i volent descarregar la seva consciència va treure el cap a l’habitació del seu fill.

Amb veu suau li va preguntar:
- Dorms fill?
- Encara no, papà- va respondre.
- Aquí tens els diners que m’has demanat.
- Gràcies papà, -va dir el nen mentre ficava la seva maneta sota el coixí i en treia diverses monedes.
- Ja ho he completat! -va cridar content- Tinc 30 €!- i afegí:

- Papà, em podries vendre una hora del teu temps?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada