EL PAGÈS, LES OLIVES I LES CARBASSESUn pagès, mentre descansava a migdia després de tot un dia de feina al camp, observava l'olivera que li feia ombra i una carbassa que creixia al marge del camí, i pensava que les coses, a vegades, no estan ben ordenades.
Veureu que es deia: "Vet aquí un arbre alt i ferm per aguantar uns fruits ben petits, quan al costat mateix hi ha una planta amb uns fruits immensos que tenen un tronc tan prim que s'han d'arrossegar per terra. Tanmateix la natura s'ha equivicat".
De cop, una ventada fa fer moure les branques de l'olivera i en va caure una oliva que va encertar-li la punta del nas. El pagès, tot fregant-se'l, va exclamar: "Que en sóc de ruc! Sóc jo qui s'equivoca. Ja estaan ben posades les coses tal com estan. Ves! Si una oliva m'ha inflat el nas, una carbassa m'hauria estabornit".
Aquell bon home ja no va pensar mai més que les coses a la natura no estiguessin bé. Pensava que són els homes qui s'entossudeixen a veure-les al revés, i que a vegades fins i tot s'atreveixen a modificar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada