El millor regal. 
Fa temps, un home va castigar la seva filla petita per haver fet malbé un rotlle de paper daurat d'embolicar paquets. La família, aquella temporada, anava escassa de diners, per això el pare es va enfadar quan va veure la nena atrafegada embolicant una caixa.
Tot i els crits, al matí següent, la nena va dur el regal al seu pare i li va dir:
– "Això és per a tu, papa".
Ell es va sentir avergonyit de la seva reacció, però va tornar a renyar-la quan va veure que la caixa estava buida:
– "Que no ho saps que quan dónes un regal a algú se suposa que hi ha d'haver alguna cosa a dintre la capsa?"
La petita aixecà el cap i amb els ulls plens de llàgrimes va dir:
– "Papa, no esta buida, jo he omplert la capsa de petons. ¡Tots són per a tu, papa!".
El pare es volia fondre. Va obrir els braços, va agafar la nena, la va abraçar i li va suplicar que el perdonés.
Diuen que aquell home va guardar aquella capsa daurada prop del capçal del llit durant molts anys i sempre que se sentia enfonsat i sense ànims, agafava del seu interior un petó imaginari i recordava l'amor amb que la seva petitona els hi havia dipositat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada